Sienna

Pantalles i llenguatge en els més petits: importa més com que quant

En els més petits, un temps de pantalla més elevat s'associa amb competències lingüístiques lleugerament més baixes a les grans síntesis. Veure la pantalla acompanyat d'una persona adulta i els continguts educatius s'acompanyen de millors resultats. Els estudis disponibles són observacionals i cap no resol la qüestió de la causa. Els referents oficials en tenen compte: l'Organització Mundial de la Salut (OMS) desaconsella les pantalles d'oci abans dels 2 anys, i França les prohibeix abans dels 3 anys des del 2025.

Què mostren les grans síntesis

La síntesi de referència sobre el tema és una metaanàlisi de 42 estudis amb 18 905 infants de 0 a 12 anys, publicada a JAMA Pediatrics el 2020. Un temps de pantalla més elevat s'hi associa amb competències lingüístiques lleugerament més baixes (r = -0,14), i la televisió deixada com a so de fons, amb un vincle una mica més marcat (r = -0,19). Aquestes diferències continuen sent petites, i els estudis aplegats són observacionals: els seus resultats són associacions. Els continguts educatius (r = +0,13) i veure la pantalla amb una persona adulta (r = +0,16) s'acompanyen de millors competències lingüístiques (Madigan et al.).

Una metaanàlisi de 63 estudis, 89 163 infants, publicada a JAMA Pediatrics el 2022, estima que només el 24,7 % dels menors de 2 anys compleix el referent de zero pantalles, i que el 35,6 % dels infants de 2 a 5 anys es manté dins del límit d'una hora al dia. En el conjunt dels països estudiats, la majoria dels infants petits superen aquests referents (McArthur et al.).

Una enquesta danesa publicada a BMC Public Health el 2024 abasta 31 125 infants de 2 i 3 anys. Des d'una hora al dia, el temps passat al telèfon o a la tauleta s'associa amb puntuacions de llenguatge més baixes i amb més dificultats, tant de comprensió com d'expressió (oportunitats relatives ajustades entre 1,2 i 1,5 segons la durada i la dimensió). A la mateixa enquesta, la lectura atenua en part el vincle amb les dificultats de comprensió; per a les dificultats d'expressió, el vincle no es mou (Rayce et al.).

El context i el contingut canvien les coses

Fet amb 1 878 infants de 12 a 48 mesos en 19 països de l'Amèrica Llatina, l'estudi publicat a PLOS ONE el 2025 va trobar temps de pantalla gairebé pertot arreu per sobre de les recomanacions, amb la televisió i la televisió de fons al capdavant, i més d'una hora al dia de mitjana. La freqüència dels usos compartits amb una persona adulta correlacionava positivament amb les competències lingüístiques, després d'ajustar per variables sociodemogràfiques. Els infants que miraven entreteniment o continguts educatius tenien millors puntuacions que els exposats sobretot a música (Gago-Galvagno et al.).

Una segona metaanàlisi, publicada a JAMA Pediatrics el 2024, va ordenar la literatura per context d'ús. Sobre 100 estudis i 176 742 participants, l'ús compartit amb una persona adulta s'associa positivament amb els resultats cognitius (r = +0,14). Dos contextos destaquen en negatiu: la televisió de fons (r = -0,10) i l'ús de la pantalla per part de la persona adulta durant les rutines (r = -0,11). Els seus autors conclouen que els referents guanyarien tenint en compte com s'utilitza la pantalla, sobretot el fet de compartir-la amb una persona adulta i continguts adaptats a l'edat (Mallawaarachchi et al.).

Aquests resultats positius tenen límits: els efectes continuen sent petits, els estudis disponibles continuen sent observacionals, i un bon acompanyament davant la pantalla demana temps i atenció, dos recursos desiguals entre les famílies. Una correlació positiva també pot reflectir un efecte de selecció, perquè les llars que miren sovint junts la pantalla parlen molt en general.

Què es poden endur les pantalles: els intercanvis de cada dia

El llenguatge es construeix en l'intercanvi: les paraules que una persona adulta adreça a l'infant i els torns de conversa que aquest pren. Un estudi publicat a JAMA Pediatrics el 2024 va mesurar aquests intercanvis amb micròfons portats per infants australians de 12 a 36 mesos, cada sis mesos. En 220 famílies, cada minut extra de pantalla s'associava, als 36 mesos, amb unes 6,6 paraules d'adult menys al llarg del dia enregistrat. Les vocalitzacions retrocedien 4,9, i els torns de conversa, 1,1. Els investigadors parlen de tecnofèrencia: la interferència de les pantalles en els moments d'intercanvi (Brushe et al.).

L'estudi continua sent observacional: els dies i les llars on les pantalles ocupen més lloc tenen menys intercanvis, i la davallada pot venir de les pantalles o d'altres hàbits que les acompanyen (Brushe et al.).

Publicat el 2025 a Frontiers in Developmental Psychology, l'estudi va seguir 187 nadons de 6 mesos, amb mesures per qüestionari i per micròfon. A aquesta edat no apareix cap associació detectable entre exposició a pantalles i llenguatge o son. Els autors dubten entre un efecte que es manifestaria més tard i unes mesures massa poc sensibles, sense excloure una associació realment feble (Sanchez-Bravo et al.).

El cervell: un estudi de 70 infants

L'agost del 2025, un equip canadenc va penjar una prepublicació a bioRxiv. Setanta infants petits hi van passar una ressonància magnètica i proves de llenguatge als 2 anys, i una part del grup es va revisar als 3 anys. Als 2 anys, els infants exposats a més temps de pantalla tenien un volum més petit en una regió cerebral lligada al llenguatge, el pars triangularis dret, i puntuacions de llenguatge més baixes. En el seguiment, els que acumulaven un volum més petit i un llenguatge més feble als 2 anys estaven més exposats a les pantalles als 3 (Choi et al.).

Aquest resultat canvia la lectura de l'estudi: una fragilitat primerenca del llenguatge augmenta el recurs a les pantalles, que després pesa sobre el llenguatge. L'estudi continua sent una prepublicació, no avaluada per parells quan es va penjar, amb una mostra petita i anàlisis correlacionals: no prova que les pantalles hagin modificat el cervell. Un infant que parla menys també pot ser un infant a qui es posa més sovint una pantalla (Choi et al.).

La mateixa prudència val per als estudis d'aquest dossier: el temps de pantalla i el llenguatge depenen també dels ingressos i de l'educació dels pares, de l'estrès del dia a dia, dels llibres que hi ha a casa. Els investigadors només ajusten pel que mesuren. El límit val també per als resultats positius de veure la pantalla acompanyat. Les dades estableixen associacions modestes i coherents entre elles, sense establir cap causa.

Els referents oficials, i per què s'han endurit

L'Organització Mundial de la Salut va publicar el 2019 les seves directrius per als menors de 5 anys. El temps de pantalla sedentari no s'hi recomana abans dels 2 anys; entre els 2 i els 4 anys, es manté limitat a una hora al dia, idealment menys. Per als moments asseguts, l'OMS proposa la lectura i els contes amb una persona adulta (OMS, 2019).

A França, aquests referents s'han endurit i s'han integrat al carnet de santé des del gener del 2025 (govern francès, 2025). Abans dels 3 anys, l'exposició a les pantalles hi està prohibida, inclòs com a soroll de fons. Entre els 3 i els 6 anys, l'ús ha de continuar sent excepcional, limitat a continguts educatius de qualitat i sempre acompanyat per una persona adulta. Des del juliol del 2025, les pantalles també estan prohibides als llocs d'acollida de la primera infància (mateixa font). La plataforma pública jeprotegemonenfant.gouv.fr reuneix aquests referents i eines per a les famílies (govern francès, 2025).

L'Acadèmia Americana de Pediatria porta un missatge comparable: els menors de 18 mesos aprenen millor de les interaccions reals, i l'ús intensiu i en solitari pot pesar sobre el llenguatge i les competències socials. Els efectes depenen de les hores passades i de l'ús que en fan les persones adultes amb l'infant, per calmar-lo o ocupar-lo (AAP, 2026).

Què canvia això a casa

Les pantalles formen part del dia a dia de gairebé totes les famílies, i els referents oficials donen una direcció per adaptar a cada edat.

Els estudis i les recomanacions coincideixen en diverses habituds: presència d'una persona adulta, continguts adaptats, televisió apagada, converses protegides.

Sources

Has vist un error en aquest article? Digue-nos-ho